Chapèla di Sants Bernard e Maur
Chapèla di Sants Bernard e Maur
-
Comuna e Valada
VALGRANA - Val Grana
-
Tròba la glèisa
-
Escòuta l'audio
Una bigalhaa chapèla enti champs
La chapèla cairaa del XV secle se tròba en ruaa Ferreri de Botonasc, s’la strada per Montomal. Coma costumava ental Medioevo era dubèrta sus tres parts da arcs romanics qu’ental Sieis Cents venon sarrats e mai dubèrts mec a la fin del XX secle.
Ental XVII secle venne jontat lo pòrtic en façada, ente se tròba una curiosa Anonciacion: entre la Vierge e l’Arcangel Gabriel se tròba Diu que manda un clar ental se pòl veire un pichòt òme patanut, Jesus. Aquesta iconografia, presenta decò en Sant Peire d’Estròp en Val Maira, es ben rara, perqué ven retengua blasfema da la Controreforma que veïa tròp de carnalitat en l’imacolaa concepcion de Maria.
Pr’aquò lhi frescs que la proponion son epurats e sovent pareis una colomba, simbol d’l’Espirit Sant. Sempre en façada son rapresentats Sant Bernard da Mentona, dedicatari d’la chapèla, fondator de lhi ospicis del Grand e Pichòt Sant Bernard e protector de viatjators e montanars, abo Santa Catalina d'Alessandria abo lo simbol del martiri, la roa dentaa que s’esclapa per entervent divin. Dapè a la Santa pareis l’estema de Valgrana, tres espigas de blat sus fons blau.
Dedins la chapèla garda una des òbras pus preciosas de Pèire da Saluces, conoissut coma Magistre del Vilar, amìs de Carlo Domenico Saluzzo, fraire del Marqués Ludovico I, qu’era estat parco de Valgrana entre 1470 e 1480 e “citat” en l’òbra en la letra S di trafòrs frescats. Datats 1473, lhi frescs proponon en l’absida una rafinaa Madòna encoronaa que ten una ròsa en man, sus un tròn decorat en estil tardogòtic.
A l’entorn se tròbon Sant Joan Baptista e Sant Bernard da Mentona.
Coma costuma, Pèire da Saluces, autor de tota la decoracion, fresca dins las velas da un cant lhi Evangelistas en tròn companhats da lors símbols apocalíptics: lo leon per Marc, lo buòu per Luc, l’àngel per Matè e l’aigla per Joan, abo lo vers que principia lor Evengeli, de l’autre lhi Doctors de la Glèisa Ambròs, Agostin, Giròmo e Gregòri. Tuchi son rapresentats en manièra ben umana e anticonformista: Matè se gava un patin e chucha la pluma en cercha d’inspiracion, Ambròs pòrta baricolas “pinsa-nas”, Luc fai la poncha a la pluma per mielh escriure.
Lhi frescs di tres sot arcs presenton lhi Sants protectors da la pest, Sant Bastian abo las flechas e Sant'Antòni abat, e maravilhosas santas en vestas damascaas e ben penchenaas: se reconeisson Santa Barbara abo la tor, Santa Brigida e Santa Cristina.