Parroquiala de Sant Martin
Parroquiala de Sant Martin
-
Comuna e Valada
VALGRANA - Val Grana
-
Tròba la glèisa
-
Escòuta l'audio
Bastia ental Tres Cents
La Parroquiala de Sant Martin, bastia vers lo Tres Cents e destinaa a èsser retruchaa mai d’un bòt enti secles per anar encòntre a una popolacion sempre pus nombrosa gracias a la posicion estrategica e centrala del paìs, se tròba en ruaa Ripauta, sus la via principala d’la valada.
De fòra es una estructura emponenta e complicaaa, dal cloquier eslançat: la façada principala se duerb s’la via que pòrta a Montomal, mas son portal es esquasi mai adobrat, poiché de costuma se intra dal portal lateral, encornisat da doas colomnas e una luneta frescaa. Al principi era decoraa decò de fòra abo motius geometrics, fuelhas e escuds, e presenta tres navadas; garda un fresc del tard XIV secle abo una Crocefission; ai cants de Crist, entre soldats armats, son rapresentats la Vierge e Sant Joan. Sobre la Crocefission, sus una pèira, es visibla una antica Maestat da las lineas delicaas.
En la pichlta navada de drecha pareisson rests de frescs de Pèire da Saluces del 1470: son las Sibilas, figuras mitològicas d’origin pre-cristiana. Entre las pus caracteristicas, la Sibila Libica se reconeis dal turbant e dal braç plegat a ponchar quarqueren descòst; l’Eritrea a de pèls lòngs e blancs, la Delfica a lhi pèls blonds penchenats coma un turbant, e l’Ellespontina se pòtja a un baston e presenta un nas ponchut e gola sensa dents.
Per la realizacion di textes abo las profezie que companhon aquestas figuras Pèire da Saluces, pintre ben aimat da Carlo Domenico Saluzzo, fraire de Ludovico I Marqués de Saluces, que era parco de Valgrana ental 1470-1480, se seria inspirat a las Divinae institutiones de Lattanzio, d’ente ven decò lo drama sacre piemontés La Passione di Revello del 1490.
Dapè a l'intrada principala se tròba un exemple de fònt baptesimal imponent atribuït ai fraires Zabreri de Palhièr, del 1456, an ente la glèisa recèu lo jus fontis, lo drech de batear.
Si bòrds d’la taça octagonala son esculturaas grandas fuelhas de card, e sot lhi estemas araldics di Marqués de Saluces, di senhors del pòst Saluzzo-Valgrana e un monograma cristològic. Sal bòrd de fòra es present l’incipit del Credo, e sal gamb una crotz processionala e lo principi d’l’Ave Maria.