Hans Clemer
Hans Clemer
Conoissut coma magistre d’Elva fins a l’identificacion del 1985, Clemer es estat l’artista mai car del marqués Ludovico II. Seria naissut en las Flandras drant del 1480 e sa mòrt es dataa a silentio après lo 1512.
Un document gardat a Ais de-Provença parla de sa presença ental monasteri del pòst, abo lo cosin Josse Lieferinxe, per realizar una òbra dedicaa a Sant’Antòni.
Actiu en l’airal de Saluces dal 1496 al 1512, embrassava en la sia art las tradicions des sias Flandras abo l’estil provençal tardo-gòtic e lo renaissiment lombard, portant sa figura s’la bòina entre tradicion e renaissença: son estil personal, la man lesta e decisa, lo realisme exagerat, presenta una rafinaa elegança, es legièra, gentila e preciosa; mans vigorosas e morres pensós son elements caracteristics di sies quadres.
ÒBRAS DINS LO MARQUESAT DE SALUCES
Poliptic en la Glèisa Parroquiala de Sant Joan lo Baptista a Celas
Comandaa ental 1496 da Giovanni Forneris del Piasc, prevòst del temp, l’òbra en cinq taulas es plaçaa sal fons de l’absida. S’es salvat da las raubarias napoleònicas, mas a ren gardat las originarias cornitz pòlilobaas d’bòsc pintat d’òr. Retengut entre lhi mai importants de la pintura gòtica piemontèsa, es realizat a tempera d’uòu, sus dui registres. Sus la part sobeirana se tròbon de busts de Sants; sus aquela sotana lhi Sants a figura entièra, sot de pichòts tonds embè una mistaa.
Al centre es plaçaa la Madòna embè lo Pichòt que ten en man un perùç; la vesta de la Vierge es cubèrta d’estèlas: aquela sus l’espatla drecha presenta forma e dimension difèrenta da las autras. Lo morre es ben delicat, e lo juèc de colors e clars es tipic de la pintura flamanda, mas embè lo gaubi delicat d’aquela provençala. L’esfond es a fuelha d’òr cezelat. A manchina de la Vierge son rapresentats lhi Sants Pèire e Joan Baptista, que presènta lo commitent engenolhat, a dimensions mai pichòtas d’aquelas di sants, e a drecha Sant Paul e Sant Joan l’Evangelista. Dins lhi pichòts tonds, a manchina, pareisson Sant Bastian e Sant Michel; al centre tròba espaci l’Anonciacion embè l’Arcangel e la Madòna; a drecha las Santas Madalena e Catarina.
Dins lo registre sobeiran son presentats Sant Lorenç embè la grilha, Sant’Antòni Abat embè un cloquin, simbol de lhi antonians: de fach aqueste òrdre religiós s’ocupava de culhir malautes e mòrts de pest e lor passatge era anonciat dal sòn d’un cloquin. A drecha pareis Sant Esteve, lapidat embè de pèiras, e Sant Nicòla da Bari embè las tres mainaas qu’avia resuscitat. Al centre dui angels sostenon un tond ros, qu’a perdut sa cornitz d’bòsc, embè lo monograma de Crist IHS. Una escricha dapè l’Anonciacion repòrta l’an d’execucion e lo nom del commitent mas pas aquel de l’autor.
Presbiteri d’la Glèisa Parroquiala de Santa Maria Assompta
Lo presbiteri es tot decorat da frescs del flamand Hans Clemer, que remonton a lhi ans entre Quatre e Cinq Cents. Sus lo mur de fons la Crocefission, dinamica e complicaa, es caracterizaa da un fòrt sens dramatic.
Al centre lo Crist moribond entre lhi dui ladrons, lo brave e lo marrit: da lor gola suerton lhi espirits que venon pilhats da un angel e da un diaul. Ai pè de la crotz una Madalena soferenta, la Vierge adoloraa e Sant Joan l’Evangelista, e la discussion per prener la vesta del Crist. Las scènas sus lhi murs laterals, sus tres registres, conton las Istòrias de la Madòna, dal concepiment sensa pechat a la mòrt: Joaquin mandat fòra dal temple per l’esterilitat de sa frema Ana; lo miracle del concepiment de la Vierge, quora Ana e Joaquin s’embraçon a la Pòrta Aurea de Jerusalèm; la naissença de la Madòna; la presentacion al temple de Maria e lo mariatge embè Jusep; l’Anonciacion e la visita de Maria a Elisabeta; la Nativitat, l’adoracion di Tres Reis; la circoncision de Jesùs, l’escapada en Egipte embè lo miracle de la palma e del gran; lo massacre de lhi innocents; la mòrt e l’enterrament de la Madòna.
Absida centrala d’la Parroquiala d’la Madòna del Rosari a Bernés
Entre las absidas que gardon colomnas dai chapitèls esculturats embè plantas, bestias e escuds sabauds, en l’absida centrala son presents, en las fenestras eira sarraas, frescs abo ramages e escrichas abo las antifonas des litanias marianas.
Fresc en l’Abadia di SS. Pèire e Colomban a Panh
Sot lo cloquier s’es gardat un preciós fresc de Sant Michel Arcangel, atribuït al pintre flamand; la figura es deventaa simbol des glèisas del circuït Mistà.
Poliptic d’l’Epifania en l’Ex Coletjaa d’l’Assompta a Revel
Coneissut coma Poliptic d’l’Epifania, se tròba en la premièra campaa de manchina; presenta sieis taulas abo lhi Sants Joan Baptista, Pèire e Paul en dessot, e dessobre la Sacra Familha abo lhi Tres Reis e lhi protectors del Marquesat Constanç e Chafred. En la cornitz pareisson lhi noms di comitents, Giovanni Andrea e Giorgio De Raspandis, e la data 1503. Sal fons dorat pareis l’estela a cinq rais, simbol ben car al Marqués Ludovico II.
Cripta ental presbiteri d’la Parroquiala de Santa Maria Madalena a Costilhòlas
S’la drecha de l’absida s’es gardat un maravilhós Crist de pietat, en l’iconografia de l’Homo doloris: lo bust de Jesus sòrt dal sepolcre, abo la testa plegaa e coronaa d’espinas d’ente tombon d’estiças de sang. Sal fons es pintaa una crotz, dapè a l’ombra del Crist e al morre de Juda abo la tasca plena de monedas e ai dads da juèc di soldats romans, la lanterna e lo jal per navisar Pèire que nega Nòstre Senhor. Ai pè del fresc lhi a una escricha en caractèrs gòtics abo preguièras de sufratge per las animas. Aquesta iconografia, dicha decò “Crist d’la Messa de Sant Gregòri”, era ben conoissua sal pòst, e se creïa que disent aquì denant sèt Pater, Ave e las preguièras de Sant Gregòri, seria estat possible ganhar sieis mila ans de perdon e endulgença. La sia presença fai capir la destinacion funeraria d’la chapèla.
AUTRAS ÒBRAS EN PIEMONT
Fresc d’la Madòna d’Sant Michel a Cental (1496/1500)
Pala d’la Madòna d’la Misericordia en Casa Cavassa a Saluces (1498-1499)
Lunetas d’la façadaa e Poliptic abo Ludovico II e Marguerita de Foish e lhi Sants Chafred e Constanç en la Catedrala d’Saluces (1500-1501)
Fresc d’la Deposicion en la Glèisa d’Sant'Agostin a Saluces (1500/1504)
Frescs abo las Istòrias de David e Madòna abo lo Bambin a Casa Della Chiesa a Saluces (1500/1507)
Istòrias d’Ercole e Davide s’la façada del Palais di Vacca a Saluces (1506-1511)
Grisailles s’la façada d’Casa Cavassa a Saluces (1506-1511)