Parroquiala di Sants Pèire e Paul
Parroquiala di Sants Pèire e Paul
-
Comuna e Valada
SANT PÈIRE - Val Varacha
-
Tròba la glèisa
-
Escòuta l'audio
Un portal extraordinari
La granda glèisa d’estructura romanica-gotica, presenta jà dins documents del 1386, ven mai bastia a l'entorn dal 1462: la façada garda la rosassa e lo portal en pèira esculturaa, un di mai grandiós portals romanics dal salucés. En pèira verda, es decorat embè motius florats, antropomòrfs, tèstas d'òmes e de bèstias; un portal lateral romanic-gòtic que se duèrb sus la vesina Via Roma pòrta sus l'arquitrau la data 1462.
L'aut cloquièr remonta al 1637, e es bastit sus lhi rests del vielh cloquièr gòtic abatut da lhi Ugonòts al temps des guèrras de religion.
Dedins la navada gòtica, retruchaa en l'Uèch Cents jontant doas chapèlas, a mantengut l’arquitectura gòtica, embè pichòtas colonas en pèira verda, chapitèls a fuelhas e vòutas a crosièra.
La parròquiala presenta dins las arcadas bòrnhas un extraordinari cicle de pinturas di fraires Biasacci de Busca que remonta al 1460, dediat a las istòrias de la vita de Nòstre Senhor: la decoracion es presentaa sus tres registres. Dins aquel sobeiran tròba espaci l’Adoracion di Tres Reis, seguia dal Massacre de lhi Innocents, denant Eròd en tròn.
Al centre de l'arc pareis una Vierge dins l'iconografia de l’Hortus conclusus, setaa sus un pichòt tròn en bòsc entre flors e lapins, simbol de vita e feconditat. Las istòrias de Jesùs continuon embè l'Escapada en Egipte, embè la rara scena del miracol del gran, tiraa da lhi Evangelis Apòcrifs.
Al temps de l’escapada la Sacra Familha, cerchant de salvar lo Pichòt da Eròd, rescontra un lauraire en chamin a semenar. La Vierge lhi di que seria passat quarqu’un a demandar de lor e lo prega de dir la veritat; après lhi di de prener lo dalh.
Lo lauraire, estonat perquè a just finit de semenar, obedìs, e per miracol lo gran creis e es prest per èsser meissonat. Ai soldats que demandon quora es passaa la familha, lo lauraire respond lo ver: son passats lo jorn qu'a semenaa. Segurs d'èsser tròp en retard, lhi soldats d'Eròd se retiron. Sot l'arc de drecha son presents d’autres frescs abo lhi sants Catarina, un soldat, Pàire e Paul, Lucia, Bernardin da Siena e un Evesco. Dins lo premier arc de manchina es gardat un fragment d’una rapresentacion de la Crocefission embè un Arcangel Michel que ganha sus un drac, òbra del XVI sècle. Dins lo second continuon las istòrias de Jesùs embè Crocefission e Deposicion. La glèisa garda un fònt baptesimal en marbre blanc octagonal que remonta al 1482 de la botega di fraires Zabreri de Palhièr en Val Maira.