Santa Maria Assompta
Santa Maria Assompta
-
Comuna e Valada
ELVA - Val Maira
-
Tròba la glèisa
-
Escòuta l'audio
Tresòrs gòtics
Fondaa dins lo XIII sècle, a la premièra construcion romanica a la fin del Quatre Cents s’ajonton lo presbitèri da la vòuta a crosièra e lo cloquièr gòtic da l’auta cúspida e biforas. Ven retruchaa encara a la fin del XVII sècle, quora la navada centrala es eslonjaa e ven realizaa la Chapèla de San Pancraci, dataa 1762.
Sus l’arc del portal es frescaa una Vierge entre angels, esquasi segurament òbra de Joan Baleison de Demont. Sus la colonas dal portal en pèira son presents chapitèls embè pichòtas figuras e tèstas d’òmes o de bèstias: entre las mai enteressantas un Atlant e lo simbol dal pechat rapresentat da una frema liaa al serpent da una cheina.
Lhi mesmes motius allegòrics medievals son presents dedins, esculturats sus l’arc en pèira verda qu’arionda lo presbitèri e sus lo fònt baptesimal dal Tres Cents entè es istoriaa la teoria di vicis e des virtuts e vers de Pater Noster, Ave e Credo.
Una pichòta aigasantièra òbra di fraires Zabreri de Palhièr que remonta al 1463 es plaçaa a manchina del portal d’intrada.
Lo presbiteri es totalament decorat da pinturas a fresc dal flamand Hans Clemer, que remonton a lhi ans entre Quatre e Cinq Cents. Sus lo mur de fons la Crocefission, dinamica e complicaa, es caracterizaa da un fòrt sens dramàtic.
Al centre lo Criste moribond entre lhi dui ladrons, lo brave e lo marrit: da lor gola suerton lhi espirits que venon pilhats da un angel e da un diaul. Ai pè de la crotz una Magdalena soferenta, la Vierge adoloraa e Sant Joan l’Evangelista, e la ruza per prener la vesta de Jesùs.
Las scènas sus lhi murs laterals, sus tres registres, conton las Istòrias de la Madòna, dal concepiment sença pechat a la mòrt: Joaquin mandat fòra dal temple per l’esterilitat de sa frema Ana; lo miracle del concepiment de la Vierge, quora Ana e Joaquin s’embraçon a la Pòrta Aurea de Jerusalèm; la naissença de la Madòna; la presentacion al temple de Maria e lo mariatge embè Jusep; l’Anonciacion e la visita de Maria a Elisabeta; la Nativitat, l’adoracion di Tres Reis; la circoncision de Jesùs, l’escapada en Egipte embè lo miracle de la palma e del gran; lo massacre de lhi innocents; la mòrt e l’enterrament de la Madòna.
Las pinturas a fresc de la vòuta, d’autor anònim qu’arsòna Pèire da Saluces, remonton al 1440 e rapresenton lhi quatre Evangelistas, chasqu’un embè son simbol apocaliptic, e lhi quatre Doctors de la Glèisa.